De petita, la mare em va dir un dia que no entrés mai dins la nevera: “ho dic pel teu bé”, va dir. Jo, però, xafardera com n’era, vaig aprofitar que m’havien deixat amb l’àvia roncant al balancí, per entrar al frigorífic. Al tancar la porta, l’espai es va fer immens i es va posar a nevar: l’ensurt que em vaig endur en comprovar que les volves eren de porexpan! Aleshores, del tercer prestatge van baixar les taronges i les llimones que, després de treure’s els abrics de velcro, es van llançar dins la piscina d’orxata. Tot seguit, i en ascensor, van pujar del congelador un grup de llenguados que de seguida van obrir-se les cremalleres dels uniformes i van fer un bot cap a la curiosa piscina.
Jo, al·lucinant de la festassa que s’havia muntat a la meva nevera, vaig sortir-ne corrent i no n’he dit mai res a ningú fins avui, filla, que et dic pel teu bé que no entris mai a la nevera.
Concurs de minicontes de Sant Jordi 2008
2 comentaris:
Meravellada per aquesta fantàstica iniciativa, només puc felicitar-te, Alba.
No sé si mai t'he fet saber la meva passió per llegir i explicar contes, però en tot cas podràs comptar amb les meves visites de manera regular. I si mai et falta motivació, pensa que sempre hi haurà algú esperant una nova història.
Endavant, doncs, amb el bloc!!
Un petó,
Marina
PS: només un petit suggeriment de bon principi: si poses la imatge més petita, la columna lateral no serà tan estreta i ens serà més còmode de llegir ;)
Lo de la foto no ho tenia controlat i de fet a la vista prèvia es veia prou bé... però no sé si es poden canviar els missatges un cop publicats :S
Merci per la visita...
quina ilu! ^^
Alba.
Publica un comentari a l'entrada