“Entusiasme sospitós” és el títol d’un article que Carles Capdevila va publicar el passat 30 de maig a la contraportada del diari AVUI. És el títol sota el qual, el periodista i escriptor que la nostra ciutat acaba de premiar amb la segona edició del Gual Permanent, critica amb to irònic la visió generalitzada que es té de l’educació en el lleure.
Si us dic tot això és perquè a mi, que he estat escolta durant dotze anys i que ara m’estreno com a cap, l’article em va tocar força. El cas és que en aquest curs que ara comença, l’Agrupament Escolta i Guia Sant Esteve de Granollers celebrarà el cinquantè aniversari. Cinquanta anys des que Joan Castellsagué, entre d’altres persones, van decidir crear una nova associació a la ciutat que eduqués als nens i nenes, als nois i noies en el lleure, per tal de formar ciutadans conscients en aquesta societat que cada cop és més supèrflua o, com diu el periodista, “en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d’estar desmotivats”. Cinquanta anys en què, tot i que encara anem mancats de local propi, centenars de granollerins i vallesans hem passat per l’agrupament, on hem deixat el nostre granet de sorra.
És molta la gent que ens veu com una colla de kumbes idiotitzats que el dissabte a la tarda, en comptes de sortir de festa, ens reunim per fer jocs diversos i excursions. No s’adonen que el que fem és crear projectes per millorar, mica en mica, aquest món.
Vivim en una societat que fa créixer els infants a partir de valors com la competitivitat, l’egocentrisme i la ignorància, en aquests es basa, generalment, l’ensenyament a les escoles. A partir d’aquí, la criatura arriba a adulta envoltada de conformisme, sense ganes de canviar el món, tenint com a únics objectius trobar feina, crear una família i morir. Si al llarg de la història tothom hagués seguit aquest trist exemple, encara restaríem en cavernes fosques barallant-nos per matar a un mamut. És en els valors com l’empatia, la tolerància, el respecte, la solidaritat, etc. on trobem la manera d’avançar; i avançar bé. En la societat actual, això gairebé només s’aprèn en les associacions i entitats que treballem sense ànim de lucre.
Desconnectar de la ciutat, aprendre a conviure i madurar no són aspectes antiquats, ans al contrari, són el que la majoria necessitem, així com aprendre a assumir responsabilitats, a respectar la natura, a ser conscients del món que ens envolta i a pensar per nosaltres mateixos.
Què millor que aprendre a ser persona quedant tres cops al mes (dos caus i una sortida), anant a la muntanya, fent campaments plens d’aventures i d’anècdotes, envoltats de gent de la mateixa edat amb qui mantenir amistats que segurament duraran tota la vida? Encara creus que anant cada dissabte a la discoteca t’ho passaràs millor? Tu mateix, jo estic encantada. Per què no ho proves tu també? Vine a celebrar els cinquanta anys amb nosaltres!
Alba Tintó i Rodríguez- Article per l'Entre Cumelles (desembre 2007) -
1 comentari:
Ànims Alba, l'rticle és veritat que està escrit amb ironia, però va completament a favor de la gent que porta agrupaments i esplais.
Un ex cap (14 anys)
Publica un comentari a l'entrada