Fa molts anys, bé, de fet no tants, es va posar de moda el tenir gallines com a animals de companyia. Com tothom sap, però, les gallines han de passejar de nit per tal de pondre ous rodons i això plantejava un greu problema. A les nits, els pobles resten a les fosques i la llum que surt de les finestres de les cases no és suficient com per passejar sense perill, per tant tothom sortia amb la corretja de la gallina a una mà i l’espelma a l’altra. Ah! Però què passava quan al pobre amo de la gallina se li descordaven els cordons de les sabates? Aleshores el problema es feia més gran encara, perquè per cordar-se les sabates havien de deixar l’espelma i la gallina, i aquesta última tendia a escapar-se. Als venedors de gallines allò ja els anava bé, perquè per estar a la moda tothom seguia comprant gallines cada dos per tres, però la despesa que suposava era força gran. Per evitar-ho, hi havia trucs per a tots els gustos: hi havia qui passejava de nit descalç, cosa perillosa perquè acabaven amb els peus plens de punxes; hi havia qui pagava a un entrenador de gallines per aprendre a cordar sabates; els sabaters van intentar treure models de sabates amb cordons que no es descordaven mai, però els preus estaven pels núvols...
Un dia, però, va aparèixer un home que venia llavors d’arbre flourescent vingudes de la Índia, d’un poble que es diu Faroland. Al principi ningú hi confiava però van veure que quan l’arbre creixia, feia tanta llum que no calia dur espelmes a la mà. De cop, el mercat es va saturar, tots els alcaldes de pobles i ciutats van decidir comprar aquesta llavor que permetia tenir il·luminats els carrers quan es feia fosc. El problema amb les gallines es va resoldre ràpid, ningú perdia les gallines i ni el venedor estava trist perquè, resolt l’entrebanc, la gent volia tenir tantes gallines com fos possible.
Amb el temps, la moda va passar com passen totes, però els arbres es van quedar. Pel seu origen, se’ls anomenava faroles. I és aquest el principi de les faroles que coneixem avui dia. Hi ha qui els hi diu fanals, però a casa meva sempre han estat faroles de Faroland.
- Adaptació d'una paranoia de quan tenia 14 anys -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada